Germandat Sm. Crist del Salvador

Però, quan va ser creada esta Germandat?

Posseïm data concreta: 1851. En tot cas, esta data apareix en l'historial de postguerra, moment en què ja no es conservaven els arxius. Sobre quanta documentació hi havia en els arxius en eixos moments, molta o poca, ho desconeixem, però és evident que la quantitat de dades va haver de ser substancialment major que els que es conservaven després de la contesa. La mera aparició d'esta data no significa que siga la correcta

La pregunta clau és: apareixen també en documents anteriors a la guerra? La resposta rotunda és no. Tot el que hem pogut constatar sobre la Germandat del Santíssim Crist del Salvador ens allunya de la data proposada. No és que siga més moderna, és que és molt més antiga. En el període de preguerra sempre es parla d'esta Germandat com de principis del segle XIX, la qual cosa implica que, a pesar dels arxius parroquials, no es coneixia la data certa però sí se sabia que era molt antiga. No oblidem que per a la gent de finals dels 20, els anys 50 del XIX, equivalen en temps transcorregut com els 20 per a nosaltres hui en dia. Les agrupacions dels anys 20 no són per a nosaltres realment antigues, encara viu gent que va conéixer aquella època. Desconeixem on i quan va aparéixer la data de 1851, però a falta de poder certificar documentalment pensem que és anterior a eixa data: principis del XIX o inclús anterior.

Els, anteriorment, fragments d'informació, ens parlen de les tres agrupacions que eren tradicionals en esta Setmana Santa Marinera, en les tres Parròquies: Sajos, Granaders i Vestas. Els Sajos representen als cavallers cristians que van ser a Terra Santa a reconquistar els Santos Llocs i que des del principi va assumir la Setmana Santa Marinera com seus, encara que en esta faceta no està molt clar si la gent, en el moment de la seua creació, els identificava com a soldats romans o com a guàrdies israelites del Sanedrí. En tot cas, moltes vegades són citats com "els jueus que van agarrar a Cristo". Per això volem matisar que això de cavallers creuats és una significació actual. El que sí que està clar és que els Sajos procesionaban de forma tradicional amb la Imatge de Jesús Natzaré carregat amb la Creu

Altres de les agrupacions són els Granaders, creades després de l'ocupació francesa del segle XIX. Representen a soldats de l'exèrcit francés que, en uniforme de gala, donaven escorta a la Imatge de la Mare Dolorosa en la Processó del Sant Enterrament, per orde expressa del Mariscal Suchet, per a guanyar-se la confiança de la població valenciana durant l'ocupació napoleònica. Una vegada expulsats els francesos, eixa mateixa població va continuar vestint els uniformes agafats a enemics morts o presoners a l'arribada de la Setmana Santa, tradició que es va donar en les tres Parròquies, i que perdura fins als nostres dies.

En tercer lloc ens referim als confrares amb túniques i caperutxes, ací cridats Vestas. Vestien túniques de merí pobre i unes caputxes conoïdals forrats de la mateixa tela, que deixaven el rostre al descobert. Desconeixem com serien els trages dels "disciplinantes" que va fundar Sant Vicent Ferrer. El que sí que pareix, és que la línia actual de les nostres vestimentes data del segle XVII, quan els membres de la Confraria Sevillana de Sant Joan de Laterà i Ntra. Sra. de la Iniestra, van començar a vestir-se amb unes caperutxes conoïdals que, amb el pas del temps, es van convertir en el vestit emblemàtic dels natzarens de Setmana Santa. No hi ha un acord absolut entre els historiadors sobre el sentit simbòlic d'esta vestimenta, però alguns, com Juan Carreter Rodríguez, autor del "Diccionario Cofrade", sostenen que el vestit representa el turment de les ànimes del Purgatori, per la qual cosa cal preguntar-se el trage de penitent és el que porten les ànimes castigueu"

Així, entrem en el nostre segle amb una fisonomia molt peculiar en la Setmana Santa Marinera, existint en les tres Parròquies: Corporacions de Sajos, rendint culte a Jesús Natzaré amb la Cruz a costes; Corporacions de Granaders dedicades al culte de la Santíssima Mare de Déu, bé en la seua advocació dels Dolores, bé en la de la Soledad, i les Confraries de Penitents, a València crides "Vestas" en al·lusió al capirot tradicional que porten en Setmana Santa, que com sabem rendien culte al Crucificat

Arribats a este punt és necessari detindre's en l'agrupació de què formem part..

En aquelles dates es procesionan els dies de la Passió, Dijous i Divendres Sant i el Domingo de Resurrecció en el Combregar d'Impedits. L'hàbit per a Dijous i Divendres Sant era molt diferent del d'ara. Antany vestien senzilles túniques de ras negre amb cua, amb cíngol de tela brodat amb diversos motius de la Passió i bàcul de fusta formant en el cap la Cruz Papal, dos encreuaments, caperutxa negra que finalitzava en el front del germà, amb la qual cosa deixava el rostre al descobert, com encara hui es lluïx en algunes localitats, entre elles, Múrcia. D'ací procedix la denominació de "Vestas".

I el Diumenge de Resurrecció es procesionaba amb unes Albes Blanques, es tractava d'una espècie de sinagües des del coll fins als peus, artesanalment brodades, treballades manualment amb randes i sanefes, per a procesionar en el Combregar d'Impedits.

Durant 1924, pareix que es vivia en eixos moments un retrocés de les celebracions, no en va molt poc de temps abans havia deixat de commemorar-se en el centre de la Ciutat la Processó del Sant Enterrament, i en els Poblats Marítims es mantenia el Canyamelar amb tres Germandats, el Cabanyal només Sajos i les Vestas del Crist del Salvador, mentres que en el Grau no se celebraven actes públics des de feia ja més de 50 anys. Què haguera succeït de mantindre's eixa tendència? No ho sabrem mai, però la veritat és que en eixe any es va produir un esdeveniment que modificaria radicalment i per sempre la Setmana Santa Marinera de València. Un grup d'amics del Canyamelar, la majoria agents de duana, van visitar Andalusia en eixa Setmana Santa, i a la seua volta, van decidir fundar una nova Germandat, la qual cosa va quedar plasmat en el carrer en 1925 amb l'aparició de la Germandat de la Santa Faç. De vital importància va resultar perquè venia a oferir un nou palmito de possibilitats totalment

Les possibilitats anteriors pareixien esgotades i ara s'obrien unes altres de noves, que prompte van fer comprendre que eixe exemple podia ser imitat, la qual cosa va iniciar un fenomen de creació de noves Germandats. Va bastar una purna de creativitat per a revifar el foc de la imaginació d'un poble sempre bolcat amb l'art i la cultura, i amb un elevat esperit religiós. Moltes de les Germandats de Vestas es van fundar entre els anys 1926-1930.

Entre estes, concretament en 1929, la Germandat del Santíssim Crist dels Afligits.

Arribem a l'any 1929, acabada de constituir la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, on s'agrupaven per eixe any 20 Germandats, la Parròquia de Santa Maria del Grau havia retornat en 1927 i sent Germà Major de la Germandat del Santíssim Crist del Salvador, D. Vicente Traver, President D. Bautista Ferrer i Secretari D. Ramón Blasco; procesionaron més de 60 germans amb 160 socis protectors, es va renovar la indumentària dels germans, passant a portar caperutxa i capa blanca amb túnica domicili de ras per al Diumenge de Rams i Pasqua de Resurrecció amb brodats en la caperutxa de la Resurrecció del Senyor i caperutxa negra amb brodat de la Imatge del Santíssim Crist del Salvador i capa negra amb túnica domicili de ras amb cua per als altres dies, amb un bàcul de metall cromat acabat amb una orla amb la Imatge del Santíssim Crist del Salvador (esta creu és una còpia de la Creu dels Paulistas de la Sagrada Missió) .

Segons allò que s'ha descrit es pot observar que els colors són tres: el morat, el negre i el blanc. Els tres colors es repetixen en moltes de les Germandats i Confraries de la Setmana Santa, pels seus significats de penitència, dol i alegria respectivament.

L'any 1930, ens va aportar la creació d'una nova Germandat, la de l'Oració de l'Hort. I el que sens dubte és el més transcendent succés en la història de la Setmana Santa Marinera de València, la creació amb caràcter únic de la Solemne Processó General del Sant Enterrament. Este nou acte es va convertir de seguida en el central de la Setmana Santa, perquè va ser convertir en un el que ja eren tres fantàstics seguicis.

L'any següent va ser un any trist per a la Setmana Santa Marinera. Esta es va celebrar enmig de les eleccions municipals que van donar la majoria d'Ajuntaments a Espanya a les forces republicanes. Escassos dies després de concloure la Setmana Santa es va proclamar la Segona República. No anem comentar les vicissituds polítiques de l'època, però no hi ha dubte que van influir enormement en la Setmana Santa Marinera.

Moltes de les Germandats de Vestas es van fundar entre 1926 i 1930. Entre estes, concretament en 1929 la Germandat del Santíssim Crist dels Afligits, en la Parròquia de Ntra. Sra. del Rosario.

En 1932 ja no es va celebrar públicament, quedant prohibides al no estar autoritzades les manifestacions públiques de culte. No obstant això una fotografia ens posa de manifest que el Santíssim Crist del Salvador de Ntra. Sra. dels Ángeles va recórrer per última vegada els carrers del Cabanyal en el matí del Divendres Sant de l'any 1932. Quatre anys després, en 1936, desapareixia past de les flames en l'incendi de la Parròquia.

Arribem així a l'any 1936 i a l'esclat de la Guerra Civil, amb les terribles conseqüències que tots coneixem.

Una vegada acabada la contesa, el panorama era desolador Imatges destruïdes, estendards i trages desapareguts

Però des d'un primer moment els habitants del Districte Marítim s'afanyen a recuperar la Setmana Santa i acostar-se a l'esplendor que va tindre en anys anteriors.

Arreplegant les paraules de D. Ricardo Ferrer en les seues Memòries d'un sexagenari en què ens relata tan difícils anys.

Any 1940 ha acabat la Guerra Civil, però les seues conseqüències romandran molts anys entre nosaltres, la Setmana Santa d'aquell any tenia un significat especial, durant tres anys no la vam poder celebrar i durant eixe temps moltes Imatges i sobretot molts trages van desaparéixer, per això amb tot el que s'havia pogut salvar decidim realitzar un Viacrucis per la plaça dels Ángeles, el Crist era el del Perdó i l'estendard el de l'Eccehomo, este últim amb la Mare de Déu dels Ángeles ho van amagar la família de José Cerveró "Botilles" però el que més s'ha gravat en la meua ment eren les vestas, a penes 10 o 15, cada un amb un trage diferent; la qual cosa s'havia pogut amagar. Ells representaven a les diferents Germandats afirmant amb la seua presència que tornarien a renàixer amb més força i vitalitat.

Com moltes altres Germandats, per motius de la Guerra Civil també la Germandat del Santíssim Crist del Salvador va perdre a la seua Imatge titular, ja que com hem dit, va ser cremada en 1936 a les portes de la Parròquia.

El 9 de novembre de 1940, regint la Parròquia el Rvdo. Sr. D. José Ferrer, es va beneir una nova imatge del Santíssim Crist del Salvador, obra de l'escultor D. José Estellés de forma més moderna i diferent de la Imatge desapareguda.

Any 1941. Van reposant-se les Imatges, nosaltres ja tenim Crist, enguany li ha tocat a Vicente Batudes, Va assentar el de Juan. Però el Governador de València, D. Javier Planes de Tosquera ens prohibix realitzar el Viacrucis pel carrer, per anar amb la cara coberta. Eixe Dijous a la nit portem el Crist a l'Església, com si portàrem contraban, i l'endemà el Viacrucis es va celebrar en l'interior de l'Església.

Any 1942. Continuem sent el xicotet grup de l'any 40, eixe any prenia la Comunió vestida de Santa Rita la filla de l'estanquer de la Plaça dels Ángeles. Com no teníem personatges bíblics, ella va ser l'única representant. Ací deixem el relat de D. Ricardo Ferrer, ja que este continua amb la divisió d'església i la creació de la Parròquia de Sant Rafael i encara que el seu relat continua sent molt interessant, és una altra història.

Com a devoció i Imatge sempre van íntimament unides, el poble no estava content I així en 1943 la família Gallart-Cano, a l'acabar eixe any les festes que se celebraren en honor del Santíssim Crist del Salvador, van portar la Imatge a l'escultor D. Carmelo Vicent que la va retocar, tractant d'assimilar-la a la desapareguda, introduint sobre la mateixa les modificacions següents: es lleva corona d'espines i el pèl, deixant un cabell pegat al cuiro cabellut, a fi de poder posar a la Imatge cabell natural, es canvia la llaga de la llançada d'un costat a l'altre, es canvia la tonalitat del drap de puresa, es renova la Creu amb les punteres i l'INRI de plata.

En 1944, amb motiu de la celebració d'unes missions populars, sent capellà de la Parròquia el Rvdo. D. José Mª Martínez, va tornar la Imatge del Santíssim Crist del Salvador restaurada al Temple Parroquial.

Durant aquells anys de la postguerra, fins a 1948, per a fer més assequible l'adquisició de trage, no es van fer les caperutxes blanques. També llavors al canviar la seua capa en negre els Dijous i Divendres Santos, als vestas de la Germandat del Santíssim Crist del Salvador, se'ls va conéixer com "panderoles", en una època i zona en què els malnoms eren el més natural.

L'11 de novembre de 1949, sent Germà Major D. José Vte. Ribes, President D. Ramón Blasco i Secretari D. Rafael Haro es confecciona el primer Reglament, erigint-se en Agrupació Particular en l'Església de Ntra. Sra. dels Ángeles del Cabanyal, sent aprovat pel Vicari General i el Canceller Secretari amb data 17 de novembre de 1949.

En 1953 es refà la Confraria del Santíssim Crist del Salvador, dirigida per D. José Vte. Ribes Vela; en la dita Confraria del Crist només entraven els que havien passat per la clavaria del Crist, per tant una vegada acabada la festa passaven a ser membres de la Confraria. La dita Confraria només era per a aportar un xicotet donatiu amb què recaptar fons per als gastos del Santíssim Crist. Esta Confraria es va desfer l'any 1973.

Situant-nos en uns anys abans, finals de la dècada dels 40, és necessari mencionar la tensió entre la representació de Santa Maria del Mar i la resta de les Parròquies, sobretot amb la de Ntra. Sra. del Rosario. Nous estatuts, itineraris, creació de la Germandat del Davallament del Senyor.

La radicalització de les postures preparava el terreny perquè qualsevol purna agarrara l'incendi. La purna va tindre lloc el Domingo de Resurrecció de 1951. No relatarem el trist succés per ser de sobra conegut, el mateix que les seues conseqüències. Desconeixem si la nostra Germandat va tindre alguna cosa a veure en estos successos, la qual cosa sí que sabem és que va pagar les seues conseqüències com la majoria de les agrupacions de la Setmana Santa Marinera.

Els tristos esdeveniments de 1951 van seguir amb un cúmul de despropòsits continuats fins a 1955, succeïts majoritàriament per l'actitud intransigent del Prior de la Setmana Santa Marinera, el Rvdo. Vicente Gallart Cano, que no sols va comportar a la desaparició de les Germandats de Santa Maria del Mar, sinó també a la dimissió del Consell de Govern de la Junta Major i la dissolució de la Real Germandat de la Santa Faç, la que havia sigut impulsora de les festes i una de les Germandats més importants en eixes dates de la Setmana Santa Marinera i puntal imprescindible de la Junta Major. Esta Germandat no tornaria a procesionar fins a l'any 1970.

Es va començar una etapa definida pel ferri mandat de D. Vicente Gallart. A partir d'eixe moment resultava supèrflua l'existència d'una Junta Major, la qual cosa va comportar a un gran decaïment en la seua activitat, convertint-se en realitat en un òrgan només figuratiu.

Durant estos anys és notòria l'escassetat d'informació que es disposa, i la Germandat del Santíssim Crist del Salvador no és aliena a això. I per si faltava quelcom per a aombrar més el panorama es va presentar la catàstrofe de la riuada d'octubre de 1957.

Un costum que en aquella època era habitual en aquells anys 50 era que el nóvio o marit portaven al Crist i la seua parella li sostenia la caperutxa i bàcul. En aquells dies, les dones que representaven als Personatges Bíblic era costum que deixaren de procesionar, bé al casar-se o quan els 20 anys s'anaven deixant arrere.

Durant la Setmana Santa següent, la de 1958, només van prendre part tretze agrupacions.

En estos anys, amb una Junta Major en la pràctica inexistent, les Germandats, Confraries i Corporacions van abandonar el caràcter orgànic per una o dos persones que s'encarregaven de tot, mètode este que va perdurar durant molts anys en un bon nombre d'entitats. La nostra Germandat tampoc va ser aliena a este funcionament, sent D. José Vte. Ribes "Tío Vicentet", qui assumia totes les funcions de la Germandat, recolzant-se en moments puntuals amb els Srs. Rafael Haro, Nicolás Chuliá "Tío Colás"i alguns més, recolzant en loteries, Festa del Crist, Setmana Santa o qualsevol altre imprevist

Este panorama a la llarga es deixaria sentir en la Germandat, perquè una persona sola, acabava per cansar-se al no poder arribar a més, no li quedava més remei que acomodar-se amb el que podia, deixant la resta per a la voluntat d'alguns dels confrares. Açò fomentava la deixadesa i només calia preocupar-se de preparar el trage de penitent o personatge bíblic quan s'acostava el Diumenge de Rams, hem conegut èpoques en què van passar més de tres anys a fer una Assemblea General Ordinària, i pagar les costes de la música en la plaça de Ntra. Sra. dels Ángeles mentres esperàvem eixir de processó.

an ser passant els anys, en la qual cosa concernix a la nostra Germandat, en un deixar-se portar pel corrent i un conformisme molt d'acord amb la majoria del pensar de les Confraries de la Setmana Santa Marinera. Cal destacar que en aquells anys dels 60 era habitual la presència de gran quantitat d'escolans acompanyant el Crist en el Viacrucis i el costum d'acompanyar al Crist amb fanals, a pesar de ser migdia quan es realitzava este. També va ser en la dècada dels 60 quan el Crist del Salvador va començar a emportar-se a la zona més pescadora, més marinera, del Cabanyal, passant enfront de la mar, abans que començara la Processó del Sant Enterrament, encara que seria en 1985 quan per primera vegada el Crist va ser a la platja, en la matinada del Divendres Sant. Des de fa més de 18 anys, al despuntar el matí d'este Sant dia, es produïx la trobada dels Cristos: el Santíssim Crist del Salvador i el Santíssim Crist del Salvador i de l'Amparo. Este acte, que va començar com propi de la Germandat hui ho veiem convertit en un dels més entranyables i significatius de la nostra Setmana Santa Marinera. Un paràgraf d'un article escrit per D. José Vilaseca Piza, en el "Llibre Oficial de la Setmana Santa Marinera de València de 1987, referint-se a ell, diu així: "No podríem imaginar més adequat lloc per als actes commemoratius de la Passió del Senyor, que este Districte Marítim, ja que, si la gran majoria d'actors d'esta història que nosaltres rememorem, van ser pescadors, a només això bastaria per a admetre la idoneïtat de la ubicació".

En 1968, té lloc durant la Setmana Santa una processó conjunta de les Germandats del Santíssim Crist del Salvador i de l'Amparo, Santíssim Crist del Perdó, i Santíssim Crist del Salvador, per a confirmar la unió de les Parròquies de Sant Rafael Arcàngel i Ntra. Sra. dels Ángeles.

1968

A partir de 1968 pareix que comença a despertar de la seua letargia la Setmana Santa Marinera

En les tres Parròquies es presenten noves agrupacions: concretament en la de Ntra. Sra. dels Ángeles la Germandat de Jesús amb la Cruz. Esta nova vitalitat va començar a voler contagiar-se en la nostra Germandat, sobretot en alguns dels seus components que no podien contemplar amb indiferència l'estancament sense fer res per a remeiar-ho.

Finalizada la Semana Santa de 1970, y ante la situación en que se encontraba la Hermandad, tanto en las facetas administrativa, como económica, así como los hermanos o cofrades que presionaban, en el Viernes Santo, Procesión del Santo Entierro, se llegaron a contar 46 miembros; el Sr. Andréu Fos animó a una serie de jóvenes para que trabajasen en pos de una nueva era de la Hermandad, por lo que se convocó una Junta General Extraordinaria, de la que emanaron nuevas directrices y se propuso una Junta de Gobierno, siendo elegidos los siguientes señores:

1970

President: José Vte. Ribes Vela.

Secretari: Francisco Montoro Santamaría.

Vicesecretari: Vicente R. Andréu Sanjuán.

Tresorer: Rafael Haro Vidal.

Control General: Vicente Andréu Fos.

Vocals: Juan B. Arbiol Parreño, José M. Cuevas Lacomba, Manuel Gans Mondragón y Rafael A. Haro Blanch.

Estes persones van formar el que podríem cridar com la primera Junta de Govern que té la Germandat en molts anys. Amb la Germandat completament llançada i amb una gran labor de captació de confrares, els Srs. Andreu i Montoro van arribar a visitar a quasi tots els que estaven en el cens, abans de la riuada del 57. Com sabem, estes gestions van donar els seus fruits, perquè es van incorporar 25 nous components, alguns dels quals ja havien pertangut a la Germandat.

S'edita una nova loteria i el Sr. Gans Mondragón programa excursions. Amb el benefici que reporten estes activitats s'intenta renovar distints aspectes de la Germandat.

Com a primera mesura s'aconseguix que en la Setmana Santa de 1971 es canvie i es procesione amb túniques noves, les quals són de paneta de vellut morat, substituint a les antigues de seda. Al canviar la túnica s'abandona l'antic costum de portar un mocador blanc en el cíngol, al·legant que resultava antiestètic i antiquat. Es torna a prendre el costum d'anomenar anualment un Germà Major d'Honor, sent triat per a esta ocasió al Dr. D. Ramón Pascual Lainosa.

Finalitzat l'exercici 1970-1971, es convoca Junta General ordinària que renova la mateixa que la del passat exercici, només amb la novetat que s'incrementa el nombre de vocals. El nombre de confrares es continua incrementant molt favorablement. Es constituïx la Junta dels Vestes com una junta que es preocuparia d'aconseguir la incorporació de nous confrares, així com la revitalització de la mateixa, amb una administració pròpia, diferent de la tresoreria de la Germandat, sent la seua primera actuació la creació dels nous bàculs (orfebreria David) i les noves sandàlies (Calçats Zamora).

La dita Junta va estar regida pels confrares: Andreu Fos, Andreu Sanjuán, Arbiol Parreño, Bordería Mor-te, Gans Mondragón i Montoro Santamaría.

Durant l'exercici el Sr. Haro Vidal presenta la seua dimissió, per la qual cosa va ser substituït en el càrrec de tresorer pel Sr. Vicente Montagud..

1972

En esta Setmana Santa de 1972, es comença a efectuar per la Germandat, el trasllat del Santíssim Crist Jacent de la Piedad, la qual cosa es realitza en la tarde/noche del Dimecres Sant.

L'any 1972, en la Junta Parroquial de l'Església de Ntra. Sra. dels Ángeles, es proposa efectuar una Processó el Dimecres Sant per al trasllat de la Imatge del Santíssim Crist Jacent de la Piedad, de la casa de la família Ballester-Gay, on la Imatge estava tot l'any, a la Parròquia i a la Germandat del Sant Silenci, la qual va desistir en eixos moments, fent-se càrrec en el seu lloc la Germandat del Santíssim Crist del Salvador.

Una vegada finalitzada la Setmana Santa de 1972 es convoca Junta General Ordinària, en la qual es renoven els llocs de la Junta de Govern. Se seguix la tendència, sempre a l'alça de la incorporació de nous confrares.

En la Junta General Ordinària del 28 d'octubre de 1973 s'acorda que tots els components de la Germandat siguen Clavaris en la Festa del Crist i els Personatges Bíblics, Cambreres d'Honor, sent prou normal en anys anteriors que D. José Vte. Ribes, "Tio Vicéntet", quan li faltaven clavaris, anomenava voluntaris a dit a alguns confrares de la Germandat, cosa que es va continuar fent anys després.

Per acord general es canvia el lloc de concentració de la Germandat per al començament de les processons, passant del Bar Marcial, carrer la Barraca, al Bar el Casinet en el carrer Pintor Ferrandis.

Enguany el trasllat del Santíssim Crist Jacent de la Piedad queda instituït com un acte oficial de la Germandat en la Setmana Santa Marinera de València.

Des de 1970 es venien fent dos sortejos de loteria: el de la loteria de la Germandat i el de la loteria de la Junta dels Vestes, per la qual cosa a partir del sorteig de Nadal (22-12- 1973) es fa una sola loteria, unificant així les dos tresoreries en una sola.

1974

El començament de l'exercici 1973-1974 (Setmana Santa de 1974) , va ser un poc mogut, per uns incidents succeïts durant la Setmana Santa (1973) . Hi ha membres de la Germandat que demanen fer una junta el mateix Dissabte Sant, com vullga que no hi havia temps per a convocar tots els Confrares, se celebra la Junta General Ordinària el divendres següent al Domingo de Pasqua, de la qual es tria la nova Junta de Govern:

President: José Vte. Ribes Vela.

Secretari: Francisco Montoro Santamaría.

Vice-secretari: Vicente Ramón Andréu Sanjuán.

Tresorer: Junta dels Vestes.

Control General: Vicente Andréu Fos.

Vocals: Ángel Aineto García, Juan Bautista Arbiol Parreño,Ramón Mordería Morte, Manuel Gans Mondragón, Vicente Montagud Chuliá y Miguel Prima Calvo.

La qual és aprovada per unanimitat, no obstant això, al poc de temps ja es pretenien canviar alguns càrrecs; es torna a convocar una nova Junta General i en ella es ratifica la Junta Directiva. En este exercici són 11 els nous Confrares que s'incorporen. Al juny, el tresorer ixent, fa entrega de la caixa de la Germandat a la Junta dels Vestes.

Acabada la Setmana Santa de 1974, se celebra Junta General Ordinària el 27 d'abril de 1974 i es tria una nova Junta de govern:

Germà Major: Francisco Montoro.

President: José Vte. Ribes.

Secretari: Miguel Company Rubio.

Vicesecretari: Vicente R. Andréu.

Tresorer: Juan B. Arbiol.

Control General: Vicente Andréu Fos.

Vocals: Ángel Aineto García y Ramón Bordería.

Després de molts anys en què hi havia hagut un buit en el càrrec de Germà Major, al no ocupar-ho oficialment, és anomenat D. Francisco Montoro, més que res per a donar-li un estatus cara a la Junta Major de la Setmana Santa Marinera de València, ja que en la pràctica era el Sr. Montoro una de les persones que dirigia la Germandat. Enguany són 18 els nous Confrares que s'agreguen als existents.

Per part del Sr. Arbiol Parreño i família, és cedida, per a ús de la Germandat, la planta baixa sítia en el carrer Barraca, 275 baix-dreta, amb la qual cosa a partir d'este exercici es convertix en el nostre local social, lloc de reunions i lloc de concentració per a participar en les processons.

1975

En 1975, la Setmana Santa Marinera, és declarada Festa d'Interés Turístic Nacional. En la primera Junta General de l'exercici 1975-1976 (Setmana Santa de 1976) que es convoca, es trien els càrrecs de la junta de Govern:

Germá Major: Francisco Montoro Santamaría.

President: José Vte. Ribes Vela.

Vicepresident: Vicente Andréu Fos.

Secretari: Roberto G. Sala Guillén.

Tresorer: Juan B. Arbiol Parreño.

Vocale: Joaquín Chuliá Balaguer, Alfonso Mirapeix Desgracia, Vicente Montagut Chuliá, Manuel Picó Carrascosa y Miguel Prima Calvo.

S'instaura de forma definitiva el càrrec de Germà Major, anomenant-se a D. Francisco Montoro Santamaría, ja que des de l'exercici 1970-1971 venia exercint totes les funcions del mateix. Seguix sense interrupció la incorporació de nous Confrares

Com vullga que els últims Estatuts de la Germandat daten de l'any 1949, es redacten i són presentats uns nous, els quals després de distintes esmenes, van quedar aprovats per l'assemblea a principis del mes de juliol de 1975. El 22 de setembre d'eixe mateix any, són remesos a l'Arquebisbat de València per a la seua aprovació, la qual cosa és resolt afirmativament segons escrit del 30 d'octubre de 1975..

1976

Es fa una nova Imatge del Crist per a efectuar l'acte del Desclavamiento del Divendres Sant, tenint els braços articulats, ja que l'anterior, estava prou deteriorada, la qual és tornada al Sr. Ribes Vela, que era de la seua propietat i no de la Germandat.

Acabada la Setmana Santa de 1976, com era norma i costum es convoca Junta General Ordinària per a triar els nous càrrecs de la Junta de Govern de la Germandat. Es produïx la sorpresa de no presentar-se per a la renovació en la Junta els Srs. Montoro Santamaría i Andreu Fos per motius personals i per creure que ja havien complit les seues expectatives i objectius.

1979

En realitat nosaltres no valorarem els seus motius o decisions, la qual cosa sí que podem dir amb certesa i sense por d'equivocar-nos és que amb ells la Germandat del Santíssim Crist del Salvador es va marcar un abans i un després i que van aconseguir situar les facetes administratives i econòmiques com una de les Germandats de referència de la Setmana Santa Marinera.

Es forma la nova Junta de Govern amb només els canvis dels llocs ocupats pels Srs. Montoro Santamaría i Andreu Fos, cessant per motius d'edat el President D. José Vte. Ribes Vela.

Atorgant-se en este exercici el títol de President d'Honorari de la Germandat en agraïment per la labor desenrotllada a D. José Vicente Ribes Vela, encara que va continuar desenrotllant les labors d'acompanyar a la Imatge en les eixides processionals, així com les tasques de comunicació. Quedant la nova Junta de Govern formada per les persones següents:

President Honorari: José Vicente Ribes Vela.

Consiliari: Rvdo. D. Hilario Bou.

Germá Major: Nicolás Chuliá Balaguer.

President: Vicente Montagud Chuliá.

Secretari: Roberto G. Sala Guillén.

Tresorer: Juan B. Arbiol Parreño.

Vocals: Alfonso Mirapeix Desgracia, Manuel Picó Carrascosa, Miguel Prima Calvo, José Fco. Muñoz Sorolla, Joaquín Chuliá Balaguer y José Melero Canet.

Seguix la tendència de la incorporació de nous confrares.

Acabat l'exercici deixa el càrrec de President per motius laborals D. Vicente Montagud Chuliá, ocupant-ho D. Joaquín Chuliá Balaguer.

Finalitza la Setmana Santa de 1979, amb l'única anècdota que el pressupost de l'exercici aconseguix per primera vegada la xifra d'un milió de pessetes.

1980-84

Al maig es realitza la Junta General Ordinària corresponent, quedant la Junta de Govern constituïda pels confrares següents:

President Honorari: José Vte. Ribes Vela.

Consiliari: Rvdo. D. Hilario Bou.

Germá Major: Nicolás Chuliá Balaguer.

President: Joaquín Chuliá Balaguer.

Vicepresident: José Melero Canet.

Secretaria: María José Mata Balaguer.

Tresorer: Amparo Peiró García.

Loter: Enrique Melero Canet.

Vocals: Miguel Prima Calvo, José Luis Peiró Bosch, Vicente Montagud Chuliá, Vicente Monzó Peiró, José Ferrer Rams y Jaime Mata Salines.

Durant este exercici es van incorporar 24 confrares. Ja prop de la Setmana Santa, en la Junta General Ordinària, es proposa la no arreplega dels Personatges Bíblics als seus domicilis, sinó que s'acudisca directament al local social de la Germandat per a les eixides processionals. Acabada la Setmana Santa, es cobra de la Junta Major de la Setmana Santa, com a subvenció, 14.000 ptes. (catorze mil pessetes) i com a anècdota se li descompta la quantitat de 5.000 ptes. (cinc mil pessetes) , com a sanció, per anar la banda de tambors i cornetes coberts..

En la Junta General Ordinària de febrer de 1981 com a començament dels actes de la Setmana Santa acudixen tan sols 13 persones. Informat el Germà Major D. Nicolás Chuliá que els gastos de la festa superaran amb escreix el pressupost d'ingressos, es proposa a l'Assemblea l'activitat d'excursions pels distints llocs de la província.

Es comença la busca d'un nou local social, atés que l'actual siti en el carrer Barraca, núm. 275, és insuficient per a acollir a la totalitat dels Confrares i poder estar tots junts durant les celebracions.

En l'esmentada Junta Ordinària es va informar que diverses persones, havien sol·licitat l'ingrés en la Germandat per a procesionar de Vesta, i que, de conformitat amb els acords establits en Junta Major, s'informaria per la Junta de Govern si s'autoritzava.

En la Junta de Govern següent a la Junta Ordinària se'ls va notificar la possibilitat de la seua incorporació, sent la primera la senyoreta Isabel López Graciós, actualment encara continua de Vesta procesionando.

Al finalitzar l'exercici de 1983-1984, se celebra la Junta Ordinària corresponent a enguany, es remodela la Junta de Govern amb les variacions següents: entra com a Administrador D. José Luis Peiró Bosch, cessant com a vocal i creant-se el càrrec de Relacions Públiques, encarregant-se D. Vicente Montagud Chuliá, i s'incorporen els Srs. Felipe Ruiz i Juan Botella.

Amb motiu de la falta d'assistència a les Juntes de Govern per part d'alguns membres, s'establix que la Junta de Govern es reunirà tots els primers dijous de mes, excepte agost, incorporant la seua assistència al llibre d'actes de la Junta en el marge de la mateixa, procedint-se a donar de baixa a aquell membre que reiteradament falte més de tres vegades seguides.

Dins de les activitats tenen un verdader relleu el programa d'excursions.

1985

Al març de 1985, en Junta de Govern s'anomena nou Germà Major a José Luis Peiró Bosch.

Al finalitzar l'exercici es convoca Junta Ordinària, on, a més d'aprovar els comptes i les activitats de l'exercici, es tria la nova Junta de Govern, que queda de la manera següent:

President Honorari: José Vte. Ribes Vela.

Consiliari: Rvdo. D. Hilario Bou.

Germá Major: José Luis Peiró Bosch.

President: Joaquín Chuliá Balaguer.

Vicepresident: José Melero Canet.

Secretari: María José Mata Balaguer.

Tresorer: Amparo Peiró García y Juan Botella Andújar.

Administraor: Vicente Montagud Chuliá.

Loter: Enrique Melero Canet.

Pagado-Cobraor: Jaime Mata Salines.

Vocals: Felipe Ruiz, Nicolás Chuliá y Manuel Montilla.

Acordant-se que cada membre de la Junta de Govern, tinga una obligació. Així als vocals se'ls anomena per a càrrecs específics. Per exemple: Felipe Ruiz ha d'ajudar a Jaime Mata en el tema de la loteria, Nicolás Chuliá encarregar-se de les reunions, José Melero de publicacions i trajes... i així un llarg etc.

1987

En data 28 de maig de 1987 es procedix a la renovació de la Junta de Govern en Junta Ordinària, destacant la incorporació de membres a la Junta, quedant constituïda de la manera següent:

President Honorario: José Vte. Ribes Vela.

Consiliari: Rvdo. D. Hilario Bou.

Germá Major: José Luis Peiró Bosch.

President: Joaquín Chuliá Balaguer.

Vicepresident 1º: José Melero Canet.

Vicepresident 2º: Vicente Montagud Chuliá.

Secretari: Nicolás Chuliá Balaguer.

Secretari de Actas: Francisco Peirats.

Tesorers: Juan Botella y Manuel Montilla.

Administradors: Jaime Mata y Amparo Peiró.

Vocals: Joaquín Chuliá Peiró, Francisco Arastey, Enrique Melero, José Serra, Andrés Sánchez, Fernando Cadalás y Miguel Prima.

1988

En la Setmana Santa de 1988 es va celebrar la festivitat del Diumenge de Rams en el 19 de març, festivitat de Sant Josep, posposant-se el Trasllat d'Imatges al Dilluns Sant, si bé en la Parròquia de Ntra. Senyora del Rosario es van celebrar les processons.

El 8 de maig s'entrega l'esborrany dels nous Estatuts de la Germandat erigint-se en Associació Pública de Fidels a la Junta de Govern, estant present el Sr. Consiliari, el Rvdo. D. Alfonso López, a fi de sotmetre el mateix a revisió per la Junta i procedir a la seua modificació en cas necessari, per a posteriorment ser remesos al Palau

Arquebisbal per a la seua aprovació. Este mateix any es realitza el Trono-Anda de la Germandat de María Santíssima de les Angoixes i la Germandat contribuïx amb la venda de talonaris de rifa per a sufragar el seu cost amb 5.000 pessetes.

També en Junta de Govern s'aprova la realització d'un nou Trono-Anda per a portar a coll la Imatge del Santíssim Crist Jacent de la Piedad.

1990-91

En 1990, durant la Setmana Santa es realitza per primera vegada la Processó de les Torxes el Dissabte de Gloria, per al trasllat des del local social de la Germandat, on estava ubicada durant la Setmana Santa, a la Parròquia.

També, després de la posada en marxa enguany de la Germandat de la Mare Dolorosa de la Gran Esperanza de Benifaió, es realitza l'acompanyament en la seua primera Processó, del Divendres de Dolor, amb motiu del trasllat de la Imatge Titular de la Germandat des de la Parròquia al domicili agraciat, sent enguany l'Ermita de la Mare de Déu.

Enguany es commemora el Cinquanta Aniversari de la realització de la Imatge del Santíssim Crist del Salvador, realitzant la Processó commemorativa el Dilluns Sant, acompanyats per les distintes representacions de les Germandats de totes les Parròquies, des de la casa agraciada, sítia en Felipe Vives de Cañamás, vivenda de D. Antonio Albert, on al començament de l'acte es va interpretar la marxa processional "Germandad del Santíssim Crist del Salvador", composta pel Director D. Bernardo Adam Ferrero, Germà Major Honorari, enguany, junt amb la seua esposa D.ª Amparo Yagüe.

Al finalitzar este exercici es comença a pensar en la restauració de la Imatge del Santíssim Crist del Salvador, en els acabats de policromia sobretot, pensant en una restauració parcial de cintura cap avall, tractant de buscar algun restaurador adequat per a la realització d'este treball.

Durant les celebracions del Cinquanta Aniversari de la realització de la Imatge, també en les seues Festes Patronals de novembre, procesionaron 55 clavaris entre hòmens i dones.

En este exercici es canvia el domicili social de la Germandat, passant el domicili a Nicolás de Monsoriu, núm. 9 davall, amb un contracte de 360.000 pessetes anuals, deixant el local del carrer Barraca, núm. 275, que durant tants anys va ser el Local Social de la Germandat.

Al finalitzar l'exercici de 1991 es renova la Junta de Govern amb els mateixos components i la incorporació de nous càrrecs auxiliars:

Delegats de Juventud: María José Mata, María Isabel Melero y Juan Vte. Badía.

Relacions públiques: Vicente Montagud y José Fco. Muñoz.

Activitats diverses: Salvador Cardona.

Durant este exercici es va aconseguir la xifra de 200 confrares, pensant a veure què es feia, perquè tal quantitat de Germans podia dificultar les processons, quant a la situació de les bandes de música.

A fi de solucionar els talls patits en el Viacrucis de Divendres Sant la Germandat presa la decisió d'incorporar dos delegats que no es vestirien i la seua dotació de walkie talkies que permeten el millor control de les processons connectant el cap amb el final de la Germandat.

1993

En 1993, la portada del Llibre Oficial de Festes de la Setmana Santa Marinera de València, editat per la seua Junta Major, porta en la seua portada el bust del Santíssim Crist del Salvador.

El 27 de maig del mateix any, amb motiu de la visita que la Imatge Pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats realitza als Poblats Marítims, és portada al local social, dins de les visites a les distintes entitats de la Parròquia.

El 8 d'octubre de 1993 en Junta de Govern, s'informa, per part del Germà Major, que esta Germandat s'unirà a altres dos Germandats i sol·licitarà que l'itinerari aprovat en el passat Congrés siga modificat, per a tornar a procesionar per Marina, Escalante i Barraca, perquè en la presa de decisió les opinions d'algunes Germandats de la Junta Parroquial no han sigut tingudes en compte, estudiant-se la possibilitat de realitzar actes de protesta. En la Setmana Santa de 1994 s'anomena Germà Major Honorari a l'Ateneu Marítim, donant-se d'alta com a soci numerari en l'entitat de la Germandat, sent la primera associació que figura d'alta com a soci. El divendres 1 d'abril, el Santíssim Crist del Salvador era portat a l'Ateneu Marítim, on va ser rebut joiosament per la Junta Directiva amb el seu President, D. José Fabregat, al front.

Amb motiu que els itineraris aprovats en el passat Congrés no havien sigut modificats, ni ateses les al·legacions presentades, ni l'arreplega de firmes dels veïns del Cabanyal, la Germandat i podent, d'acord amb els estatuts vigents de la Junta Major, es pren la decisió de procesionar el Divendres Sant, en la Processó General del Sant Enterrament, amb una formació de files de dos en dos.

El dia 10 de novembre de 1994, la Junta de Govern aprova la constitució d'una Associació Cultural, firmant-se els documents corresponents en el local de la Germandat el 25 de novembre de 1994. Pròxima la Setmana Santa de 1995 s'aprova en Assemblea General Ordinària, i per majoria, davant de l'exposició de motius del Germà Major, i atés que es procesionó molt bé, i a la gent li agrade com havia quedat l'acte, el procesionar el Divendres Sant, en la Processó del Sant Enterrament, en files de dos en dos, si bé la distància entre files es reduiria a un metre i mig, a fi que el pas de la Germandat es reduïsca al mínim.

Al finalitzar l'exercici es va renovar la Junta de Govern, sense cap variació en els llocs més significatius (Germà Major, President, Vicepresident 1r, Secretari) ..

Finalitzant-se la Setmana Santa sense novetats destacables, assumint les crítiques abocades per alguns, sobre procesionar en fila de dos, a pesar que el pas es va veure molt reduït, rebent felicitacions per part dels delegats de la Junta Major.

1996

L'any 1996 la Germandat finança, a petició del Consiliari de la Germandat de la Parròquia, i amb motiu d'una reforma parcial de la mateixa, una vidriera amb l'anagrama del bàcul de la Germandat (Creu i Imatge del Salvador) , en la nau central de la Parròquia.

També en este exercici es va pensar que la Imatge del Santíssim Crist Jacent de la Piedad, durant la Setmana Santa, fora a un domicili, començant en el de la família Madrigal Ruiz, siti en el carrer Arquebisbe Company n.º 24. Es va realitzar com a primer any el Viacrucis Penitencial, amb la Imatge del Santíssim Crist del Salvador, en La Mitjana Nit del Dimarts Sant, passant per diversos carrers de la feligresia, per les que normalment no es procesionaba.

La celebració del sopar de confraternitat del Dissabte de Gloria, es va poder celebrar amb gran dificultat, pel fet que es van muntar taules fora del local social, perquè no cabíem la totalitat d'assistents, i davant de les inclemències del temps notem la necessitat de trobar un nou local.

El 6 de maig de 1996 es lloga un local en el carrer Pedro Maça núm. 32, pagant un lloguer de 42.000 pessetes al mes.

Cal destacar que, en el trasllat i arreglament del nou local social, van desaparéixer uns quants quadros i entre ells unisc, prou gran, amb la fotografia dels personatges de les tres Marías junt amb la Imatge del Santíssim Crist del Salvador, en el Domingo de Resurrecció, quan es trobava en el local de la falla Sant Pedro-Virgen de Vallivana. És destacable este fet, atés que ha sorgit innumerables vegades com a tema de tertúlia, i són molts els que han perdut el seu ego de Sherlok Holmes, ja que deien que no hi havia cap problema a localitzar el quadro.

Es va celebrar, a finals de maig de 1996, l'Assemblea General Ordinària, on es va triar per als pròxims dos anys la Junta de Govern, seguint en els seus càrrecs el Consiliari, el Germà Major i el President, els dos Vicepresidents, l'Administrador i la Secretària d'Actes. Com a Relacions Públiques quedava tan sols José Fco. Muñoz Sorolla, mentres Sergio Sasera Peiró passava a ocupar la Secretaria de la Germandat. La resta dels càrrecs quedaven de la manera següent:

Tresorer: Jesús Madrigal Gavidia.

Secretari de cuentas: Mari Carmen Carrasco Rubio.

Loter: Víctor Sasera Peiró.

Archiu: Daniel Chuliá y Mª José Alonso.

Delegats d'Esports: Salvador Chuliá y Daniel Chuliá.

Delegats infantils: Mónica Monedero y Yolanda Navarro.

Vocals: Vicente Peiró Bosch, Sheila Tadeo Marín, Mª José Mata Balaguer y José Monzó.

Una vegada acabades les obres de condicionament del nou local social de la Germandat, este va ser beneït pel Rvdo. D. Antonio Díaz Tortajada, el 25 d'octubre de 1996 i el 16 de gener de 1997 s'informava la Junta de Govern que s'havia presentat en el registre de la Conselleria de Cultura els Estatuts de l'Associació Cultural Santíssim Crist del Salvador.

Transcorre la Setmana Santa pròpiament dita, sense cap circumstància digna de menció, complint-se totes les activitats i professions previstes. L'any 1997 es va celebrar el Centenari de l'adhesió del Cabanyal a València, i entre les distintes celebracions cal destacar la vinguda de la Imatge Pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats, arribant a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Ángeles el 28 de maig, i va visitar el local de la Germandat l'endemà, 29 de maig, que per a aquella ocasió havia sigut decorat a l'estil hortolà i es trobava presidit pel facsímil del Santíssim Crist del Salvador. Acostant-se la Setmana Santa de 1998, comença a ser problemàtic l'adquisició de vellut morat, a causa dels alts preus del comerç a València, i atés que les fàbriques d'Ontinyent han deixat la fabricació del mateix, realitzant-se gestions per a la seua localització a Portugal, on actualment es nodrix la Germandat.

Participem en l'Exposició que es va realitzar, a nivell de la Junta Major de la Setmana Santa en les Drassanes: El rostre de la Setmana Santa Marinera.

1998

En la Setmana Santa de 1998, dins dels actes, es va realitzar un especial: el que la Imatge del Santíssim Crist del Salvador, que estava que estava en la casa de la família Ballester-Milanes, sítia en el carrer Pavia, després del consentiment d'esta, fora traslladada, el Dilluns Sant, a la Residència del Carme, en la que va romandre, en la seua capella, 24 hores, a fi que pogueren tindre i visitar-la els seus residents, atés que d'una altra forma era quasi impossible el que els habitants de la residència pogueren tindre prop tan preada Imatge.

Després de 21 anys exercint de President, D. Joaquín Chuliá Balaguer deixava el seu càrrec en 1998. Amb motiu de l'elecció de President per als pròxims dos anys. Esta era la primera vegada que es realitzaven eleccions per al càrrec de President, presentant-se dos candidatures, cosa que ens va congratular, ja que va demostrar que la Germandat era viva, perquè des dels temps de la postguerra els presidents escassejaven, i es veien en l'obligació d'anar prolongant els seus mandats al no haver-hi clarament un relleu. Després de la pertinent campanya electoral va eixir triat D. Daniel Chuliá García, el qual organitza la seua Junta de Govern:

Consiliari: Rvdo. D. Antonio Díaz Tortajada.

Germá Major: José Luis Peiró Bosch.

President: Daniel Chuliá García.

Secretari: Sergio A. Sasera Peiró.

Vicepresident 1º: Vicente Peiró Bosch.

Vicepresident 2º: José Melero Canet.

Administrador: Maribel Melero Sánchez.

Ajudant Admón.: Jesús M. Madrigal Gavidia.

Archiver: Mónica Monedero Prieto.

Delegt d'Esports: Salvador Chuliá Alberich.

Delegats de Infantils: Mónica Belenguer Marín y Yolanda Navarro Ruiz.

D'esta Junta ressaltem, en comparació amb altres Juntes de Govern d'anys anteriors, l'escàs nombre dels seus components.

1998-99

A l'octubre de 1998 es produïxen les catàstrofes d'amèrica central i dins de les donacions que cada any es realitzen, es va pensar en una aportació extraordinària, que es va realitzar al novembre de 1998 (100.000 pessetes) .

Al setembre de 1999 es comença a parlar de la realització de facsímils de les imatges, per al Museu de la Setmana Santa Marinera, i seguint les conversacions amb el Consiliari D. Antonio Díaz Tortajada, ens informa que en un poble de Guadalajara hi ha una empresa que realitza este tipus d'imatges.

A l'octubre de 1999 se'ns informa que el poble és Horche, per la qual cosa el Germà Major localitza l'empresa i s'organitza el primer viatge per a conéixer l'esmentat taller, mètodes de treball i còpia i qualitat d'acabats. S'organitza junt amb la Germandat de l'eccehomo, i el Consiliari, el viatge, realitzant-se l'11 de desembre de 1999, a Horche, resultant molt satisfactòries les gestions realitzades, ja que este taller ha sigut l'encarregat de realitzar els facsímils de quasi totes les Imatges de la Setmana Santa Marinera..

Després de la celebració de les Festes del Crist, la Imatge va ser traslladada al Museu de Pius V per a la seua restauració a càrrec de la Conselleria, gràcies a la intervenció personal de D.ª Consuelo Císcar, llavors directora general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, la qual cosa va tindre lloc gràcies a l'amistat d'esta amb D.ª Llavor i D.ª Amparo Port. D.ª Consuelo Císcar es va interessar moltíssim pel problema que tenia la Germandat, al tindre la seua Imatge titular molt deteriorada, prenent la decisió de restaurar-la amb els servicis de la Conselleria de Cultura, amb el suport especial de D. Manuel Marzal. Van fer portar la imatge als tallers del Museu Pius V deixant càrrec de la restauració a Chistabel Blakman i Carolina Vázquez, que van realitzar un magnífic i respectuós treball. El Crist va ser entregat a la Germandat, en el seu local social, una vegada restaurat, el 24 de març de 2000, realitzant-se una Processó pels carrers de la feligresia, per al seu trasllat a la seua Capella a la Parroquia.

Finalitzen les celebracions de la Setmana Santa de 2000 sense cap realització especial, llevat que la Imatge del Santíssim Crist del Salvador procesiona pels carrers del Districte completament restaurada, causant una gran admiració els treballs realitzats.

Durant tot l'exercici 1999-2000, un grup de confrares acudix a Tallers Grau els dissabtes, per a anar preparant i acabant els nous bàculs d'acer inoxidable, la idea era acabar-los per al 150 Aniversari de la Germandat, però es van acabar molt abans.

El 13 de juny de 2000 se celebren noves eleccions al càrrec de President, sent reelegit D. Daniel Chuliá García, el qual forma la seua nova Junta de Govern, pràcticament idèntica a la ixent, encara que amb alguna reestructuració dels càrrecs, ja que es mantenen el Consiliari, Germà Major, Vicepresidents 1r i 2n, el Secretari, l'Arxivera, l'Ajudant d'Administració i el Delegat d'Esports. Víctor Sasera Peiró, deixa de ser Tresorer per a fer-se càrrec de Relacions Públiques, entrant en la Tresoreria Nicolás Chuliá Balaguer. Cessa l'Administradora, entrant per a este càrrec Esther López Bosch, creant-se una Vicesecretaria que és ocupada per Mónica Belenguer Marín, fins llavors una de les delegades d'infantils, quedant com única Delegada d'Infantils, la que ja ho era Violant Navarro Ruiz.

Durant este exercici se celebra el XIII Trobada de Confraries Penitencials de tota Espanya, del 15 al 17 de setembre de l'any 2000, ressaltant que el dia 16, components de la nostra Germandat, junt amb alguns d'altres Confraries, en un acte d'agermanament porten en Processó el facsímil del Santíssim Crist del Salvador de València, junt amb la Imatge Pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats, pels carrers del nucli antic de València, davant dels assistents a la trobada. Eixe any es complia el 750 Aniversari de l'arribada a València, aigües dalt, el Crist del Salvador.

Durant les Festes Patronals de novembre, entre els molts actes que es van organitzar cal destacar la I volta a peu del Cabanyal, ja que va ser el començament d'un acte que encara hui es continua realitzant i en el que cada dia es veu incrementar la participació de corredors, augmentant el prestigi de la mateixa.

2000

L'exercici 2000-2001 està ple de fets significatius que marcaran la vida de la Germandat del Santíssim Crist del Salvador, en ocasió de produir-se el 150 Aniversari de la fundació de la Germandat. Un d'ells va ser el fet de que la Imatge del Santíssim Crist del Salvador estiguera tota la Setmana Santa en el nostre local social, acompanyada d'altres dos venerades Imatges del Districte Marítim, la de la Dolorosa dels Granaders dels Ángeles i la del Santíssim Crist dels Afligits, rebent a més les visites del Santíssim Crist del Perdó i del Santíssim Crist del Salvador i de l'Amparo. Creiem que va ser la primera vegada que tres Santes Imatges compartien ubicació en un mateix domicili. Pocs anys després, en el 2004, tornava a repetir-se este fet amb motiu del 75 Aniversari de la Germandat del Santíssim Crist dels Afligits, no va ser la dels Dolores, sinó la de la Soledad dels Granaders del Rosario.

Finalitzant este exercici, on es van realitzar tots els actes previstos, cal remarcar, ja que quedarà en els annals de la història de la Germandat, en el dia 13 d'abril, Divendres Sant, dia en què el desig de moltes dones vestas de la Germandat es convertiria en una realitat, al poder portar al Crist vestides amb el nostre trage penitencial, durant l'acte del matí, en el que la nostra Imatge es troba amb la mar.

Finalitzada la Setmana Santa, ens trobem amb un nou exercici, on sabem des del primer moment que este s'exercirà amb un estat de més relaxació quant al nombre de celebracions.

Enguany s'efectua la restauració de la Imatge del Santíssim Crist Jacent de la Piedad amb els fons recaptats, per a tals fins. Els dits treballs van ser encarregats al restaurador-daurador D. Javier Sorribes, que els va realitzar amb uns magnífics resultats.

Durant l'exercici 2001-2002 en el mes d'octubre el President D. Daniel Chuliá García, per motius laborals, deixa el seu càrrec, procedint-se a l'elecció d'un nou President, presentant-se a l'elecció el fins llavors Vicepresident 1.é, D. Vicente Peiró Bosch, eixint triat per als dos següents anys, efectuant-se, com és normativa, la corresponent Junta de govern:

Consiliari: Rvdo. D. Antonio Díaz Tortajada.

Germá Major: José Luis Peiró Bosch.

President: Vicente Peiró Bosch.

Vicepresident 1º: José Melero Canet.

Vicepresident 2º: Juan Botella Andújar.

Secretari: Elena Peiró Pérez.

Vicesecretari: Sergio Alfredo Sasera Peiró.

Administrador: Mª Isabel Melero Sánchez.

Ayudant Admón.: Vicente Fabrich Garrido.

Tresorer: Mª José Alonso Ballester.

Relacions Públiques: Mónica Belenguer Marín.

Archiu: Marién Marco Carrasco.

Vocals: Raquel Peiró Pérez, Tani Llop Doria y Amparo Fabrich Garrido.

2018-2023

Durant esl ejercicis 2018-2023 es realitza un canvi de Junta de Govern que aconseguix donar a la Germandat un nou gir i que marcaran la vida de la Germandat aconseguint si és possible, mes harmonia i unió entre els Germans.

Es realitzen multitud d'actes per als confrares (menjars, sopars, jocs infantils) tots ells sense cap cost per als membres de la Germandat.

Finalitzada la Setmana Santa, ens trobem amb un nou exercici, la Germandat al presentar els seus comptes, tira un superhabit d'unoa 10.500 Euros, El numere de confrares creix gradualment.

Enguany es remena la possibilitat de la restauració de la Imatge del Santíssim Crist del Salvador i s'inicien els tramites per a sol·licitar pressupostos per a escometre dita restauració contactant amb distints artesans del gremi i inclús amb la Generalitat Valenciana

També s'inicien els tramites per a l'adaptació d'estatuts segons la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació en la Conselleria de Justicio, Interior i Administracions Publiques - GVA.

Es redacta un nou reglament intern per a la regulació de personatges Bilbics que és aprovat en Junta General.

Se recupera la procesión nocturna del Dimars Sant, en la imatge titular de Santíssim Crist del Salvador y se permitix como no podia ser de otra manera, que les dones, puguen portar la imatge del Santíssim Cristo del Salvador en cuansevol acte en el que vuiguen fero.

Es concedix la primera Beca Solidària Santíssim Crist del Salvador com a iniciativa social per a ajudar a col·lectius desfavorits del els Poblats Marítims

Es gestiona i es legalitza l'Associació Cultural, adaptant els nous estatuts a la legislació vigent.

Es restaura la imatge titular del Santíssim Crist del Salvador en el taller de Pedro Grunya i també es restaura la resplendor o corona i els acabaments de la creu, gràcies al treball dels orfebres de la família Piró.

Es publica la nostra pàgina web amb continguts, imatges, publicacions i calendari d'activitats, i es reforça la nostra presència en les xarxes socials per a arribar d'aquesta manera a mes public i per a donar mes visibilitat a la Germandad, mitjançant facebook, instagram i grups de difusió

En l'exercici 2023 es procedeix a la compra del local social de la Germandad, gràcies al superhabit que s'ha produït durant els exercicis anteriors i les aportacions d'alguns confrares i simpatitzants del Santíssim Crist del Salvador.

Junta de govern:

President Honorific Perpetuo: Joaquin Chuliá Balaguer.

Consiliari: Rvdo. D. Fernando Tomás March - ( Rvdo. D. Jesus Cervera Capella entre 2018 y 2019 ).

Germá Major: Miguel Prima Expósito.

President: Juan Vicente Badia Picó.

Vicepresident : Sergio Duval Serrano.

Administraor: Carlos Muñoz Carrasco.

Secretari: Andrés Sánchez Bosch

Loteries: Sergio Alfredo Sasera Peiró ,Francisco Ferrando Ruiz.

Protocol: Carolina Tormos Pitarch, Lola Martorell Peris, Amparo Madrigal

Personatges Bíblics: Yolanda Navarro Ruiz, Amparo Chuliá Peiró

Delegats infantils: Gracia Corbellá Navarré y Maria José Gimenez Ordás

Publicacions: Antonio Contell Iglesias

Vocals: Antonio Ferrando Martorell, Gabriel Mascuñana

Activitats esportives: Manolo Navarro Lopez

Encarregat Local Social: Salvador Chuliá Alberich

Xarxes Socials:: Sergio Alfredo Sasera Peiró, Sergí Duval Chuliá

2024

Finalitzada la Setmana Santa, ens trobem amb un nou exercici, la Germandat al presentar els seus comptes, tira superhabit,

El nombre de confrares creix gradualment.

També s'inicien els tramites per a l'adaptació d'estatuts segons la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació en la Conselleria de Justicio, Interior i Administracions Publiques - GVA.

Adaptació dels Estatuts de la Germandad Nou Model d'Estatuts de les Asociacions públicas de Fidels segons Decret de 30 d'abril de 2019.

Junta de govern:

President Honorific Perpetuo: Joaquin Chuliá Balaguer.

Consiliari: Rvdo. D. Fernando Tomás March - ( Rvdo. D. Jesus Cervera Capella entre 2018 y 2019 ).

Germá Major: Miguel Prima Expósito.

President: Juan Vicente Badia Picó.

Vicepresident : Sergio Duval Serrano.

Administraor: Carlos Muñoz Carrasco.

Secretari:

Loteries: Sergio Alfredo Sasera Peiró ,Francisco Ferrando Ruiz.

Protocol: Carolina Tormos Pitarch, Lola Martorell Peris,

Personatges Bíblics: Yolanda Navarro Ruiz, Amparo Chuliá Peiró

Delegats infantils: Gracia Corbellá Navarré

Publicacions: Antonio Contell Iglesias

Vocals: Antonio Ferrando Martorell, Gabriel Mascuñana

Encarregat Local Social: Salvador Chuliá Alberich

Xarxes Socials:: Sergio Alfredo Sasera Peiró, Sergí Duval Chuliá

En estes poques pàgines s'ha intentat aglutinar, al màxim, les vivències d'una centenària Germandat que continua amb una vitalitat a prova del pas del temps, al tindre, tant la seua Junta com entre els seus components, una gran incorporació dels valors jóvens, a més de continuar realitzant obres socials en el barri, per a gent necessitada, tal com es realitza any rere any, com en el participar en les estructures de la Junta Parroquial i Junta Major amb aportació dels seus membres a la seua composició.

Esperant continuar en la mateixa línia d'actuació, i millorar en les nostres decisions amb l'ajuda del Santíssim Crist del Salvador.